spais buits

vista general

panton

Living Tower, 1968. Verner Panton
lampara

juego puzle

dos en un tenedor para servir?

marc newson

pie en una bola de cristal

Eams

La utilitat del buit del 29 de febrer al 4 de maig de 2008 La idea del buit com a element integral de la pràctica creativa és el punt de partida d’aquest projecte. El tema es planteja com una clau complexa per entendre els processos tant artístics com reproductius al llarg dels segles XX i XXI. El buit, el «no-res», la pausa, el silenci, l’interval, són elements imprescindibles per a qualsevol creació artística. Aquesta relació «útil» entre so i silenci es reflecteix en les paraules de Johann Sebastian Bach, quan diu que interpretar una peça musical en un piano és molt fàcil: només cal tocar la tecla correcta en el moment correcte amb la intensitat correcta. Passa el mateix amb una pausa expressiva entre paraula i paraula, durant la interpretació d’una obra teatral; i també quan un pintor deixa una part del seu quadre estratègicament buida. El benefici del «no-res» el trobem fins i tot en un objecte o en un edifici en el qual el creador decideix deixar virtuosos volums d’espai buit. La utilitat del buit mostra aquesta important i fascinant relació entre matèria i no-matèria, ple i buit, forma positiva i negativa, a través d’una selecció de prop de cent vint peces provinents de les arts plàstiques, l’arquitectura, el disseny, les ciències naturals i l’enginyeria industrial. Un escriptori modernista de Henry van de Velde, cadires anatòmiques de Luigi Colani i Günter Beltzig, rayografies de Man Ray, els primers dissenys orgànics de Charles i Ray Eames, un canelobre fos en cera d’Òscar Tusquets, una taula de Marc Newson, l’art conceptual de Rachel Whiteread i la matriu del paviment d’Antoni Gaudí. La utilitat del buit examina la importància per a la creació contemporània del no-res, la pausa, el silenci, l’interval. I ho fa a partir d’una extraordinària selecció de peces de disseny que permeten establir paral?lelismes amb l’arquitectura, l’art, les ciències naturals i l’enginyeria industrial; un joc fascinant que enfronta matèria i no-matèria, ple i buit, formes positives i negatives. Més enllà de les implicacions filosòfiques i religioses del tema, l’exposició vol mostrar la relació entre la modernitat i el buit i presentar les aplicacions pràctiques que se’n fan en el procés industrial, amb l’aparició del disseny anatòmic i l’ús de motlles per fabricar tota mena d’objectes. El concepte de l’exposició i la selecció de les peces ha anat a càrrec del dissenyador industrial i teòric del disseny Uli Marchsteiner, actual president de l’ADI-FAD.
L’exposició es desenvolupa en cinc àmbits que tracten el tema del  buit des de diferents punts de vista: el concepte filosòfic, la història  de les idees, l’evolució del disseny i el desenvolupament de noves  tècniques de disseny industrial. La varietat de les peces, el contrapunt  entre obres molt conegudes (els motlles de Gaudí) amb d’altres que  representen un descobriment per al públic (objectes científics i peces  dels pioners del disseny que no acostumen a formar part d’exposicions),  i l’alternança de clàssics i creacions de la darrera fornada, fan de  La utilitat del buit una exposició provocadora i suggerent, que ensenya  a mirar el món que ens envolta i convida a pensar.

cirex design